L’any 1868, Josep Puig i Llagostera va encarregar la construcció de La Palanca, un pont penjant sobre el riu Llobregat que connectava amb Olesa de Montserrat. El Llobregat és un riu cabut i les seves crescudes destruirien el pont fins a tres vegades en poc més de cent anys. Des de la darrera riuada, l’any 1971, i tot i no poder complir el seu objectiu de permetre el pas d’una banda a l’altra, les seves pilastres originals són símbol de l’esperança que un dia, de nou, puguem travessar el riu Llobregat per on van fer-ho tantes persones, camí a la colònia tèxtil més gran i més antiga de Catalunya: la Colònia Sedó. Per a aconseguir-ho, l’Ajuntament d’Esparreguera i la Diputació de Barcelona hi treballem amb intensitat.

És una història que ens recorda que la natura és incontrolable i, com deia, cabuda. Cabut és el riu i cabuts tots els que van insistir a recuperar el pont. L’any 2021 vam emprendre un camí amb aquest esperit caparrut: donar a la Vila un festival professional i de qualitat que omplís les places i carrers d’art. S’anomenaria La Palanca en recordatori d’aquell pont i en reivindicació dels valors de resistència a l’adversitat, pensament al servei de la utilitat i símbol d’unió i comunitat que aquest representa. 

Primer, l’art és un bastió des d’on resistir, com han demostrat tantes i tantes vegades les civilitzacions de tota mena. Segon, així com un enginyer disposa el seu coneixement per a construir, l’artista ho fa igualment per a crear. I, finalment, si un pont existeix per a unir extrems, l’art existeix per a unir persones al voltant d’una foguera o d’una plaça. La Palanca és aquest espai on ens sobreposem a les dificultats d’un món canviant, on ens transformem amb cada espectacle i on ho fem juntes, respectant les nostres diferències però sentint-nos i reconeixent-nos com a iguals.

El pont de La Palanca és la unió entre dues ribes que, tot i l’adversitat, s’aixeca i es torna a aixecar. I això és tot el que aquest festival vol ser: un nexe tossut que no només uneix, sinó que persisteix.

Llarga vida a La Palanca i visca Esparreguera!