Celebrem una nova edició de La Palanca, el Festival de Circ Contemporani d’Esparreguera. Han estat anys de rauxa, d’art, d’omplir places, teatres i carrers, d’espectacles fascinants, d’apropar la cultura a tots els públics, de garantir la inclusió i l’accessibilitat, d’apostar pels treballadors i les treballadores del sector cultural, de fer arribar les arts escèniques a les escoles, a la gent gran i als barris, de sumar entitats i col·lectius a l’aventura.

I és que, per més que ens hi esforcem, som éssers racionals i ens agrada comptar, comptar i recomptar, com si allò que comptem donés sentit al que hem fet. Doncs bé, comptem cinc anys, tot un lustre, i vull aprofitar per explicar-vos com vam començar aquesta aventura en plena pandèmia. Volíem donar a Esparreguera un festival fresc i que, sense renunciar al rigor i a la qualitat de totes les propostes artístiques que s’hi presenten, portés el circ arreu i a tothom. Un festival que omplís els teatres d’Esparreguera, però també les places, els carrers i aquells llocs més insospitats. Poder dir, cinc anys després, que aquest objectiu s’ha complert, dona sentit a tot el que hem fet: La Palanca atreu milers d’espectadors any rere any i es va consolidant com un referent a Catalunya.

Però, a més de racionals som emocionals, i aquest sentir també troba resposta en l’art, que és un preuat aliment per a l’esperit. A cada espectacle hi trobem un misteri, part de màgia i part d’enginy, que ens fa submergir en mons imprevistos on, sovint, tot és possible i on, sempre, podem ser, amb llibertat, persones inventades que la realitat no classifica, que s’escapen de qualsevol raonament. Aquesta llibertat de ser, de riure i plorar, de creure, de somniar. Tot això, i més, ens ho dona l’art. I aquest és l’esperit que ens ha acompanyat durant aquests cinc anys i que, tant les dotzenes de companyies com els centenars d’artistes i els milers d’espectadors, hem viscut amb un sol cor, fent poble plegats.

Llarga vida a La Palanca i visca Esparreguera!